No hem de perdre el futur
Hi havia una vegada una escola menuda i molt velleta on jugaven uns xiquets en un pati molt menut i molt brut. Mai em va agradar aquella escola: un menjador brut, un espai menut ple de soroll de xiquets i cotxes. No era el que jo havia desitjat per als meus fills. Tanmateix, vaig anant estimant-la perquè les persones que portàvem els xiquets a escola parlàvem valencià i ens respectàvem els uns als altres. Més que respectar-nos ens volien. De fet, puc assegurar-vos que d’aquesta escola me n’he guanyat moltes amigues i amics als qui estimem de debò.
Sempre he sigut membre d’AMPA i me preocupat per anar a les reunions de la Junta i participar-hi. Més o menys sé com funciona l’Associació i he aprés molt estos darrers anys sobre diàleg i funcionament democràtic. (Ah¡ i de noves tecnologies de la comunicació també. És per això que utilitze este mitjà per a expressar-me i comunicar-me amb tots vosaltres i vos convide a que ho proveu).
Estem immersos en un context de crisi amb el qual potser caldria haver explicat moltes més coses a la sí de l’Associació per la part que ens pertoca. Fins ara decidir qui és el taller de la Trobada o si contractem este o d’altre catering, o sobre l’empresa de les extraescolars del menjador, era cosa fàcil o al menys poc comprometedora, política o ideològica (són hores, senyors, de treball desinteressat eh¡). Però en la situació que ens trobem, cal donar més informació als pares i contextualitzar ben bé perquè es prenen una o d’altres decisions. La qüestió no és tan senzilla. I d’informació a mancat i molt l’AMPA des que encetàrem el 2012.
Caldrà per la nostra part fer una reflexió sobre l’escola pública, el paper que tenim els pares/mares, de què forma puc participar-hi i si, com a AMPA, hem de prendre una postura unitària davant les mesures de retalls greus a l’Educació: als sous dels nostres mestres i les condicions de treballs d’estos. Perquè d’això depén el futur de l’escola pública. És molt important que no pergam l’objectiu i el context. Fins i tot, caldrà fer una reflexió abans de posar-nos a parlar (que una Assemblea sense informació prèvia amb tots els que som pot ser eterna i no arribarem a enlloc): què he fet jo o què no he fet per a que hàgem arribat a esta situació de falta d’informació, d’incomprensió entre nosaltres i de falta d’unió per a prendre desicions importants i dintre d’allò que podem o no podem fer.
Manca de diàleg. Estem passant una situació crítica (de crisi) i cal comunicar-se més si és possible que abans per a deixar clar les nostres opinions i les nostres actuacions com a associació. En esta nova situació de crisi no val a dir coses dissonants, cal estar més units que mai. No hem de perdre l’objectiu, no hem de perdre el futur…
Gràcies.
Carme Prats
Trobades d’escoles en valencià. 2012
Vos informem que la trobada d’escoles en valencià es realitzaran enguany el diumenge 13 de maig al passeig de l’albereda de la ciutat de valència.
Com molt de vosaltres sabreu, tota la infraestructura de les trobades s’autofinança amb les aportacions de les famílies que compren les samarretes i paperetes que escola valenciana posa a la venda amb eixa finalitat.
Enguany, a mes a mes, a ningú se’ns escapa tant la especial significació de la celebració dels 25 anys de trobades com la difícil situació econòmica que escola valenciana està travessant,
És per això que, des de l’ampa de l’escola volem demanar-vos la vostra col·laboració amb el projecte que escola valenciana representa, comprant les samarretes que posarem a la venda al pati de l’escola , per la mòdica quantitat de 8 euros, els propers dimarts 28, dimecres 29 i dijous 1, a les 17,00 de la vesprada.
Com ja sabeu d’altres anys, ara heu de triar les talles, fer la comanda i pagar les samarretes i, aproximadament en mes i mig (ja vos comunicarem la data), haureu de replegar-les en la paradeta que muntarem quan ens arriben a nosaltres.
D’altra banda, encara esteu a temps per fer-nos arribar suggeriments per al taller que l’ampa munta tots els anys a les trobades (l’any passat, recordeu, va ser el de borses de paper). Teniu fins al proper 5 de març.
Més informació a la web ‘Escola Valenciana’
Moltes gràcies a totes i tots per la vostra col·laboració.
Els professors de l’Institut Lluís Vives de València han fet públic un comunicat de suport als estudiants i contra la violència de la policia i convoquen una assemblea per a avui al migdia. L’assemblea, oberta als estudiants, als professors i a les famílies, examinarà la situació consegüent als atacs de la policia d’aquests darrers dies, molt especialment els d’ahir.
En el comunicat els professors qualifiquen les escomeses de la policia de ‘violentes, desproporcionades i fora de tota lògica democràtica’, i deploren que vagin tractar els menors i els adolescents ‘com a delinqüents’. També veuen en aquesta actuació una demostració més de l’intent del govern de desprestigiar l’ensenyament públic. Finalment, es comprometen a treballar amb els alumnes aquests dies vinents ‘per recompondre’n l’estabilitat psíquica i emocional’.
NOTA DE PREMSA
L’assemblea del professorat de l’IES Lluís Vives de València vol fer constar el següent:
El dimecres, en les proximitats de l’institut, es va produir una violentíssima i desproporcionada actuació policial contra un grup d’estudiants concentrat fora per a protestar contra les retallades en Educació. El resultat fou de diversos alumnes ferits i contusionats, i fins i tot un detingut, lesionat, emmanillat i portat a la comissaria de Sapadors. Aquestes actuacions violentes, desproporcionades i fora de qualsevol lògica democràtica contra adolescents i menors, tractats com a delinqüents, s’han produït també al llarg del dijous i divendres següents, tant al voltant de l’IES Lluís Vives com al carrer Colom, la Gran Via Ferran el Catòlic i prop de la Comissaria de Sapadors.
Com a assemblea de professors, expressem la nostra més enèrgica repulsa a aquesta mena d’actuacions, que sens dubte s’emmarquen en els intents reiterats de les nostres autoritats per tal de desprestigiar l’ensenyament públic i criminalitzar-nos a tots els que estem compromesos com a professors, personal no docent, estudiants i famílies en la dignificació de l’educació pública.
Per altra banda, manifestem el nostre rebuig més absolut davant les insidioses paraules del diari ABC, del dissabte 18 de febrer, on s’afirmava, entre d’altres declaracions ofensives per a la nostra tasca docent, que “los profesores habrían garantizado el aprobado a quienes tomaran parte en las manifestaciones, sin tener en cuenta tampoco las faltas de asistencia que están obligados a computar”.
Així mateix, volem fer arribar la nostra solidaritat i el nostre suport incondicional a les famílies i a totes les persones agredides, físicament i moralment, per aquesta incomprensible i consentida fúria policial.
Durant els propers dies, els nostres esforços més immediats estaran dedicats a recomposar l’estabilitat psíquica i emocional del nostre alumnat i de les seues famílies. Però, sense oblidar-nos de denunciar formalment aquestes actuacions i reclamar responsabilitats penals i polítiques per als qui han promogut aquest despropòsit.
A més a més, continuarem denunciant els atacs als serveis públics –i particularment a l’educació pública– així com la criminalització que els governants intenten fer dels seus empleats per desprestigiar-los.
València, 19 de febrer de 2012
Confiança, transparència i honestitat
Confiança, transparència i honestitat..
Sobre l’ètica en les organitzacions però sobre tot hi ha una reflexió al final molt bona sobre la crisi. (minut 23:50) Esta crisi és ética. I la crisi és una oportunitat per a pensar: què l’ha generat i què lliçons puc aprendre d’ella.
Si tens temps i pots escoltar-lo fins al final és fantàstic.
(..) “Imputar la razón de ese desastre al otro, ignorarlo (no hay crisis) otra mala solución pero uno puede hacer la reflexión de decir qué parte se puede imputar a mi incompetencia. Qué parte en ese fracaso es mía, el que es capaz de asumir/digerir eso puede establecer un nuevo proyecto con probabilidades de éxito… Lo que vale en el plano personal, también vale en el plano de la organización pero se requiere autocrática capacidad de reeleer críticamente los procesos de esa organización y qué parte tubo en la generación de la crisis y cómo salir de ella. El peor modo de salir de una crisis es mirar hacia otro lado e imputar la causa al otro indefectiblemente. Por eso yo creo que si la raiz fue ética la cura de la crisis también es ética. Igual lo que uno puede aprender de ella es que deberemos recuperar valores como la austeridad, la ayuda mútua, como el ahorro, como la prudencia, como la capacidad simplement de regular la vida de las organizaciones desde la sensatez y el sentido común”. Francesc Torralba
Francesc Torralba és escriptor, filòsofo i teólogo. http://www.francesctorralba.com/
Carmen
Me gustaría que alguien me aclarara…
Hola a todos:
Me gustaría que alguien me aclarara de qué sirve pasarse 3 horas en una asamblea del AMPA, hacer propuestas, votarlas y que luego las decisiones tomadas en la asamblea por mayoría absoluta no sean tenidas en cuenta en el Consell escolar.
Para quien no sepa de qué hablo voy a intentar aclararlo. Por favor, si mi información no es correcta rectificarme, ya que de todo lo que me he enterado ha sido en “corrillos” del cole y mi información puede no ser correcta. Os pongo en antecedentes:
-El viernes pasado hubo asamblea. En esa asamblea que se alargó demasiado, sólo se votaron un par de propuestas: una de ellas fue que “en principio” no se utilizara el dinero remanente del menjador para tapar los impagos de la consellería, es decir, si hace falta pagar facturas porque la consellería no ha ingresado el dinero que se debe al colegio, se pagan con los ingresos extra del menjador. Al no pagar, se presionaba a consellería. Esta propuesta fue aceptada por todos los presentes. De hecho, nadie votó en contra.
-Esta semana ha habido reunión del consell escolar, se ha hecho esta propuesta y algunos miembros del Ampa han votado en contra, cuando estaba aprobado en la asamblea.
Realmente ni siquiera sé si esto lo pueden hacer. De todas formas, aunque formalmente se pueda hacer, moralmente no lo veo nada claro, porque entonces ¿de qué sirven las asambleas? ¿de qué sirve ser del AMPA?
Creo que hay una clara división, por no decir algo peor, entre los propios representantes del AMPA y los más perjudicados somos nosotros mismos. Parece que estamos más preocupados en llevarnos la contraria entre nosotros que en luchar por los derechos de nuestros hijos y los nuestros propios.
Creo que esto se debería solucionar lo antes posible. No sé si se debería hacer otra asamblea, aunque visto lo visto tampoco sé si esto servirá de algo o las decisiones tomadas volverán a no ser tomadas en cuenta.
Por favor, que alguien me lo aclare. Es por no volver a perder el tiempo en una asamblea y desde luego, de seguir así, replantearme el pagar el próximo año la cuota del AMPA, porque desde luego en estos momentos, me siento estafada.
El AMPA siempre ha tenido mi apoyo y creo realmente que hacen un gran trabajo y lo han hecho todo por este colegio. Nunca he dudado de su gran labor siempre desinteresada. Sé que es muy fácil hablar desde la retaguardia, sin ir a las reuniones, pero yo he votado una junta del AMPA que pensaba iba a tener en cuenta las decisiones tomadas democráticamente, no a un AMPA dividida que utiliza las asambleas para tirarse “puyas” los unos a los otros.
Gracias
Mónica Fernández
Cultura democràtica i participació
Hola,
Primer de tot pense que la vostra actitud vos dignifica. Teniu el meu suport.
Vos comunique que a través de Berta Chulvi (membre del Consell Escolar) acabe de demanar l’acta provisional de la última reuniò. Igualment vos demane l’acta de la reuniò en asamblea general del día 10 de febrer de 2012.
Ací teniu còpia del correu que he enviat responent a Berta Chulvi. Gràcies.
Hola a todos y todas,
Efectivamente, corroboro la comunicación hecha por Berta Chulvi. Es más mediante la presente solicito el acta también provisional de la Asamblea del AMPA e igualmente voy a mandar copia al correo que ha enviado el ahora Expresidente del AMPA.
Las razones por las que estoy solicitando ambas actas son sencillas aunque puedan a primera vista parecer complejas. Intento explicarme.
Durante la Asamblea del AMPA que tuvo lugar el pasado viernes 10 de febrero de 2010 se hablaron muchas cosas pero sólo se voto una; con resultado de unanimidad salvo alguna abstención por falta de información. El quorum de aquella asamblea era numeroso. Estamos hablando de unos 70 padres y madres.
Muchos padres tomamos la palabra para hablar de cultura democrática y/o de autoritarismo, de participación, etc. Una de ellas fui yo. Incluso llegué a comentar la necesidad de llevar a cabo un acercamiento entre posturas de padres y profesores a través de una inversión amable en pedagogía democrática.
Justifico esta petición (de ambas actas) y las conclusiones que de ellas se puedan derivar porque precisamente pueda iniciarse un proceso de este tipo en el que todos debemos hacer una necesaria autocrítica.
En nuestro ordenamiento constitucional están muy claras las dinámicas asamblearias y también el ejercicio, a través de representantes, de la voluntad general.
Mientras no se demuestre lo contrario, la Asamblea del AMPA (órgano soberano de la voluntad del AMPA) con un amplio cuorum votó a favor de no aceptar el enmascaramiento de las cuentas correspondientes a titularidad pública con el dinero de los padres.
Por lo que he sabido, los representates en Consejo Escolar, no actuaron trasladando esa voluntad unánime sino que confundieron una decisión colectiva con una opinión personal. Y esto parece el signo de nuestra debilidad y con esto hago extensivo mi planteamiento:
Debemos tomar, trasladar e informar desde los intereses colectivos en asuntos que competen a la comunidad educativa y no desde los sectoriales y/o privados. Sirva esta reflexión para todos.
La presente comunicación tiene por objeto un compromiso profundo con los valores colectivos que representa la escuela pública y como un intento de reconducir esta situación.
Atentamente,
Eva Caro Marín
Una Assemblea General Extraordinaria per a què?
Estic indignada com a mare i membre de l’AMPA d’esta escola. Podrem estar en desacord en moltes coses però si convoquem una Assemblea General Extraordinaria per tal d’arribar a acords entre els pares, caldrà secundar els acords. Els pares i mares en Assemblea General Extraordinaria votarem no al traspas de fons del menjador per tal d’evitar els numeros rojos de la Conselleria. No entenc perquè no hi ha 9 votos en contra de tal modificació al Consell Escolar del dimarts. Què no es representen? Què hem votat per a que prenguen decicions per si mateixos? Què no s’han enterat de la decisió de l’Assemblea?
Demane explicacions al membres de l’AMPA representats en el Consell Escolar. Que m’ho expliquen, per favor.
Gràcies,
Carmen Prats
Recapitulant
Somniar
Fent crítica
Vull lluitar per una escola pública. Però quina escola pública?
Fa un any eixíem al carrer per una escola pública de qualitat, fa tres anys eixíem per una escola nova i sempre hem estés la nostra mà a un equip de mestres que creuen en l’educació pública i en valencià.
Si ara s’ha fet una reculada pel que fa a tot allò aconseguit per una escola més democràtica i participativa de tota la comunitat educativa, inclosos els pares, és perquè hi ha una mica de confusió. Està clar que creguem, els pares, molts mestres del País Valencià i el sector de la cultura i l’animació cultural que treballa en l’àmbit educatiu que s’ha errat el tir, però malgrat tot no crec que s’haja de passar per damunt del treball d’uns professionals que hem costa que han fet molt per la nostra escola. Els mestres volen als nostres fills i treballen dia rere dia amb ells i per ells. Amb extraescolars o sense elles podem ser més creatius i dedicar-les més temps a la eixida de l’escola. Amb el panorama laboral aprovat estos dies, amb la bateria de notícies sobre justícia i cum laudes caldrà també replantejar-se què hi fem nosaltres en el món. No soles què som sinò què fem. Què volem per als nostres fills.
Hem d’estar agraïts pels mestres que tenim i l’escola que hem aconseguit. Cal ser prudents i actuar amb sentit comú, està clar, però també caldrà organitzar-se d’altra manera per tal d’aportar als nostres xiquets l’educació que volem donar-li i potser nosaltres podem fer molt també. Anem al teatre, organitzem excursions a la neu, visites urbanes…
M’apunte.
Carmen Prats
Convenció sobre ‘Els Drets del Xiquet’. Versions per a xiquetes i xiquets i … ens anem de vacances
Save the Children és una ONG sense ànim de lucre, plural i independent des del punt de vista polític o religiós. El seu objectiu fonamental és la defensa activa dels interessos dels xiquets i xiquetes, especialment dels més desfavorits. (Això no ho dic jo, sinó ells sobre si mateixos en la seua web)
Amb la intenció de donar a conèixer els Drets dels xiquets als seus protagonistes, Save the Children ha adaptat uns textos amb un disseny atractiu per a explicar-los.
Cree que mereixen la pena compartir-los amb els nostres fills i filles.
De 6 a 8 anys
De 9 a 11 anys
També us deixe un vídeo documental que vaig veure gràcies a una mare de l’escola i que dóna que pensar (encara més) sobre el que estem fent o deixant fer en aquesta societat, cada vegada més complicada. Bé, espere que almenys us resulte interessant.
I amb aquest carregat post, -i per la meua banda- done per finalitzat el curs en Mossets.
Gràcies a tots i a totes els subscriptors per participar amb les vostres lectures i comentaris.
Us desitge unes fresquetes vacances d’estiu!
Intel·ligència accional (llum dins del dol)
Sobre creativitat i nous paradigmes de l’aprenetatge.
Hola a tots. L’actualitat és l’ensenyament en valencià i els programes plurilingües i no es pot oblidar. Dijous 9 a la concentració es demostrarà que els valencians estem de dol.
Jo vos fique un vídeo d’un valencià que ha participat en el TED i em sembla un raig dins del nostre dol. El meu missatge és que no vos desanimeu i continuem treballant. No pot ser que estigam governats amb gent tan curta d’intel·ligència. Advoque per la inteligència accional. A veure companys, aquesta és la que fa nou, cert?
Mossets TIC 