Skip to content

No hem de perdre el futur

febrer 29, 2012

Hi havia una vegada una escola menuda i molt velleta on jugaven uns xiquets en un pati molt menut i molt brut. Mai em va agradar aquella escola: un menjador brut, un espai menut ple de soroll de xiquets i cotxes. No era el que jo havia desitjat per als meus fills. Tanmateix, vaig anant estimant-la perquè les persones que portàvem els xiquets a escola parlàvem valencià i ens respectàvem els uns als altres. Més que respectar-nos ens volien. De fet, puc assegurar-vos que d’aquesta escola me n’he guanyat moltes amigues i amics als qui estimem de debò.

Sempre he sigut membre d’AMPA i me preocupat per anar a les reunions de la Junta i participar-hi. Més o menys sé com funciona l’Associació i he aprés molt estos darrers anys sobre diàleg i funcionament democràtic. (Ah¡ i de noves tecnologies de la comunicació també. És per això que utilitze este mitjà per a expressar-me i comunicar-me amb tots vosaltres i vos convide a que ho proveu).

Estem immersos en un context de crisi amb el qual potser caldria haver explicat moltes més coses a la sí de l’Associació per la part que ens pertoca. Fins ara decidir qui és el taller de la Trobada o si contractem este o d’altre catering, o sobre l’empresa de les extraescolars del menjador, era cosa fàcil o al menys poc comprometedora, política o ideològica (són hores, senyors, de treball desinteressat eh¡). Però en la situació que ens trobem, cal donar més informació als pares i contextualitzar ben bé perquè es prenen una o d’altres decisions. La qüestió no és tan senzilla. I d’informació a mancat i molt l’AMPA des que encetàrem el 2012.

Caldrà per la nostra part fer una reflexió sobre l’escola pública, el paper que tenim els pares/mares, de què forma puc participar-hi i si, com a AMPA, hem de prendre una postura unitària davant les mesures de retalls greus a l’Educació: als sous dels nostres mestres i les condicions de treballs d’estos. Perquè d’això depén el futur de l’escola pública. És molt important que no pergam l’objectiu i el context. Fins i tot, caldrà fer una reflexió abans de posar-nos a parlar (que una Assemblea sense informació prèvia amb tots els que som pot ser eterna i no arribarem a enlloc): què he fet jo o què no he fet per a que hàgem arribat a esta situació de falta d’informació, d’incomprensió entre nosaltres i de falta d’unió per a prendre desicions importants i dintre d’allò que podem o no podem fer.

Manca de diàleg. Estem passant una situació crítica (de crisi) i cal comunicar-se més si és possible que abans per a deixar clar les nostres opinions  i les nostres actuacions com a associació. En esta nova situació de crisi no val a dir coses dissonants, cal estar més units que mai. No hem de perdre l’objectiu, no hem de perdre el futur…

Gràcies.

Carme Prats

Anuncis
2 comentaris leave one →
  1. JUAN JOSÉ CUÑAT permalink
    febrer 29, 2012 15:30

    Me conformaba para mí con una neurona de éste hombre. Muy de acuerdo con tigo y con Sampedro. Asertividad y empatía, pensar mucho y decir y hacer sólo no necesario y sobre todo identificar al enemigo e ir contra él con todos los medios que cada cual tenga a su alcance porque como bien dice el dicho “a río revuelto ganacia de los pescadores”. A todos nosotros, simples pececillos para nada nos interesa un río así, no nos beneficia, nos quita argumentos y perdemos energías para utilizarlas frente a quien de verdad es nuestro enemigo, Consellería de Educación, Ministerio de Educación, Delegada de Gobierno, etc…Quien administra mal nuestro dinero o toma decisiones en contra de lo que vemos como razonable destinando ése dinero a cosas innecesarias y detrayendo recursos de la educación pública, empeorando las condiciones de trabajo de nuestros profesores y los recursos necesarios para un buen funcionamiento de nuestros colegios. Quien hace esto es nuestro enemigo y no cualquier profesor o padre porque se comporte de una o de otra manera. Dice Woody Allen que le interesa el futuro “es el sitio donde voy a pasar el resto de mi vida”; yo añadiría ” y donde espero que la pasen mis hijos y los hijos de mis hijos

    • Bibliotecario indignado permalink
      Mai 22, 2012 13:20

      Hay que movilizar a la gente para que salgamos del bipartidismo que hay en este pais ni un voto más para el ppsoe. Luego nos quejamos pero en la CV hay mucha gente que vota al PP y luego encima se queja de la situación actual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: