Skip to content

Compartim el temps!

Abril 13, 2011

Contes curts i tu què faries?

Aquests contes presenten relats quotidians, en els que les famílies que apareixen són diverses, però totes tenen un tret en comú: els i les personatges afronten situacions en les quals cal plantejar-se diferents maneres de distribuir el temps dedicat a les responsabilitats domèstiques i de cura.

L’objectiu és fer possible que els infants identifiquin quins són comportaments discriminatoris i busquin la manera de corregir-los.

CONTE 4

La Marta i la Joana s’havien conegut estudiant ciències econòmiques a la Universitat. De seguida es van fer bones amigues, però alguns anys més tard es van adonar que la seua amistat era alguna cosa més. S’estimaven, però no com s’estimen les amigues, sinó com s’estimen les parelles.

Ambdues es van llicenciar i la Marta va començar a treballar a una entitat del tercer sector, mentre que la Joana va entrar a treballar en una empresa privada en la qual alguns anys més tard va ocupar un càrrec de responsabilitat com a gerent.

Un dia, la Marta li va dir a la Joana que ja feia uns mesos que estava pensant en la idea de tenir un/a fill/a. La Joana, sense haver dit res a la Marta, també feia un temps que hi donava voltes i somiava a tenir un/a menut/uda a casa. Desprès de valorar les diferents opcions van decidir-se per començar un procés d’adopció internacional. Aquests processos eren lents, però els era igual esperar uns anys.

Anys més tard, van trucar-los per dir-los-hi que ja podien anar a buscar la Kalima. Les dues es van sentir molt emocionades i il·lusionades per conèixer-la i tenir com abans millor la Kalima a casa… Feia tant de temps que l’esperaven!

La Kalima era una nena preciosa i intel·ligent, i com tota la mainada, necessitava moltes atencions de les mares. Ambdues sentien la necessitat de dedicar-li més temps, però els horaris de les seves respectives feines no els ho permetien. Després de parlar-ho i valorar els pros i els contres, van decidir que la Marta, que treballava en una fundació que entendria la seva necessitat i que alhora guanyava menys diners que la Joana, agafaria una reducció de jornada per fills i filles menors de 6 anys, d’aquesta manera, almenys una de les dues podria passar més temps amb la Kalima i respondre a les seves necessitats afectives i de cura.

La Kalima creixia despresa, la setmana vinent era el seu aniversari, complia 5 anyets! –Buf! Com passa el temps.– deien les seves mares. Van decidir fer-li una festa amb els seus amiguets i amiguetes d’escola. Va ser una festa d’aniversari genial: globos per tot arreu, curses de sacs, “ganxitos”, refrescos i tot el necessari per celebrar una festa infantil fantàstica!.

La Kalima es veia feliç jugant amb els seus amics i amigues! Tota la mainada coneixia la Joana i la Marta i es divertien molt jugant amb elles. L’únic amic que era nou a la casa era en Josep, que es va estranyar molt que la Kalima tingués dues mares…

En Josep va preguntar a la Kalima: –Però qui és la teva mare?

–Totes dues. –va dir la Kalima.

–No, vull dir qui és la teva mama i quina el teu papa? –va insistir en Josep.

La Kalima es va sorprendre que en Josep no ho entengués. –Totes dues són les meves mares!

–li va contestar.

En Josep seguia sense acabar d’entendre res…

–Però qui et porta a escola els matins? –va preguntar.

–La meva mare Marta. –va dir la Kalima.

–I qui et porta al metge a posar-te injeccions? –va preguntar de nou.

–La meva mare Marta. –va tornar a dir la Kalima.

–I amb qui vas a jugar al parc? –insistí.

–Amb la meva mare Marta. –va repetir la Kalima.

–Doncs és ben clar! La teva mare és la Marta i el teu pare la Joana! Per fi va concloure.

I tú què faries?

OPCIÓ A:

La Kalima, davant la forta insistència d’en Josep, va anar a parlar amb la Marta i la Joana i els va preguntar si les dues eren les seves mares. En Josep va explicar la seva interpretació i la Joana i la Marta es van posar a riure. La Kalima i en Josep les van mirar sorpresos. La Joana els va explicar que les dues eren les mares de la Kalima i si la Marta passava més temps amb ella no era perquè ella fos la mama i la Joana el papa, sinó perquè els anava millor d’aquesta manera. La Joana feia altres coses, com banyar la Kalima i fer-li el sopar, així com netejar la casa els dissabtes al matí, mentre la Marta, que era força dormilega, dormia una miqueta més. La Kalima també parava i recollia la taula cada dia. Totes col·laboraven en les feines domèstiques de manera diferent, però això no era una cosa d’homes ni de dones.

OPCIÓ B:

La Kalima no va dir res i va pensar que potser en Josep tenia raó. Si tots els nens i nenes de la classe tenien un pare i una mare (encara que molts d’ells no vivien junts), no era normal que ella tingués dues mares, segurament el que deia en Josep era veritat i la Marta vindria a ser la seva mare i la Joana el seu pare, ja que les mares fan més feines de casa i els pares menys.

OPCIÓ C:

La Kalima va pensar que potser els nens i nenes que tenien pare i mare era perquè no eren adoptats i en canvi ella, com que era adoptada, tenia dues mares i en canvi els altres infants tenien pare i mare perquè no ho eren.

Fitxa tècnica

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: