Skip to content

Compartim el temps!

Març 4, 2011

Conte 3

Aquell dissabte en Pau estava molt emocionat perquè el seu amic, en Carles, l’havia invitat a anar a casa seva a dormir, i la mare i el pare, desprès d’insistir-hi molt, li havien donat permís per anar-hi.
La mare el va acompanyar a casa d’en Carles cap a les vuit del vespre.
Portava la bossa de la roba amb el pijama, el raspall de les dents i la seva joguina favorita. Només arribar-hi, tots dos amics van marxar corrents cap a l’habitació d’en Carles per jugar fins a l’hora del sopar.

Aviat la mare d’en Carles va trucar a la porta per avisar que el sopar estava quasi llest i que havien de parar la taula. En Pau es va sorprendre quan va veure que el pare d’en Carles també estava cuinant i que tots plegats paraven la taula al menjador. A casa seva mai no havia vist el seu pare cuinant i la mare mai no els deia que havien de col·laborar per parar la taula.
Després de sopar, tothom va portar el seu plat i el seu got a la cuina i el pare d’en Carles es va quedar desant els plats bruts dins del rentavaixelles.
En Carles va agafar l’escombra i va recollir les molles de pa que havien caigut a terra.
– Com és que el teu pare i tu esteu netejant-ho tot? –va preguntar en Pau amb una mica de vergonya; en Pau mai no havia tingut responsabilitats a casa i no sabia com podia donar-los un cop de mà.
– Sempre ens hem distribuït les tasques que s’han de fer a la llar, així tothom té més temps per poder fer les coses que li agraden.
Demà ens toca a nosaltres dos preparar l’esmorzar. Ja veuràs què divertit! –va contestar en Carles.
A l’endemà, quan la mare d’en Pau va arribar a buscar-lo, en Pau li va explicar entusiasmat tot el que havien fet i com s’ho havia passat de bé preparant el suc i el cafè per a l’esmorzar. A més, en Carles i ell havien fet els seus llits i tot li havia sortit la mar de bé.
En arribar a casa, la mare va començar a preparar el dinar i es va tancar a la cuina. El pare d’en Pau estava llegint el diari al menjador.
Llavors, en Pau es va sentir malament i va pensar que no era just que la seva mare ho fes tot ella sola, i que amb la col·laboració de tothom, tot seria més fàcil. Així que va pensar que havia de fer alguna cosa, però… què?

I tú què faries?

OPCIÓ A:

En Pau es va apropar al seu pare i li va dir: “Per què no fem entre tu i jo l’amanida i parem la taula mentre la mare cou la carn? Així dinarem més aviat i desprès podrem fer una partida tots tres a aquell joc que em van portar els reis i al que encara no hem jugat

OPCIÓ B:

En Pau va començar a parar la taula i després va anar a endreçar la seva bossa de la roba i les joguines que havia deixat a terra.
Quan va acabar de fer-ho, va anar a la cuina i li va dir a la seva mare: “Mare, a partir d’avui vull tenir algunes tasques que siguin responsabilitat meva. Jo també puc col·laborar en la casa, igual que fa en Carles.” La seva mare estava molt sorpresa, però li va agradar la idea, i de seguida va començar a apuntar quines eren les tasques que en Pau podia fer sol: ella les hi ensenyaria.

OPCIÓ C:

En Pau no sabia com podia fer-ho per col·laborar en la casa i tot li semblava molt difícil perquè no ho havia fet mai. A més, va pensar “La mare no em deixarà fer res a la cuina perquè sempre té por que em cremi o em talli amb un ganivet.” –i es va quedar una mica trist, assegut al sofà i pensant que la seva família no podria mai ser tan divertida com la d’en Carles.

Fitxa tècnica

Conte 2

Conte 1

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: