Skip to content

Compartim el temps!

gener 21, 2011

Contes curts i tu què faries?
Aquests contes presenten relats quotidians, propers i molt habituals en les nostres vides. Les famílies que apareixen són diverses, però totes tenen un tret en comú: en totes aquestes històries, els personatges afronten situacions en les quals cal plantejar-se diferents maneres de distribuir el temps dedicat a les responsabilitats domèstiques i de cura. Els contes reflecteixen aquestes diferents comportaments .

L’objectiu últim dels relats és fer possible que els infants identifiquen quins són aquests comportaments negatius i busquen la manera de corregir-los. Per això és important fer visible l’existència d’altres models d’acció: davant d’una situació que no ens agrada, podem dur a terme actuacions per modificar i fomentar una major igualtat i una millor distribució de les tasques domèstiques.

Compartim el temps! (pdf)

Conte 1

Com cada dia, van tocar dos quarts de sis en el despertador i la Soledat es va aixecar del llit amb cara de cansada i encara una mica adormida.
Havia de matinar molt per deixar organitzada la casa i fet el dinar abans d’anar a treballar a la botiga, així quan arribés en Marc, el seu home, ja tindria llest el dinar i neta la roba que havia de portar l’endemà a la feina.
Cap a dos quarts de vuit, sortia de casa amb el petit Pau camí de l’escola. Tenia una mica de pressa perquè havia d’agafar el bus que la portaria fins a Montblanc i si el perdia no podria agafar el següent fins passades les 12 i arribaria tard a la feina.
A la porta de l’escola, va fer un petó al Pau i es va acomiadar: “Adéu, amor, ens veiem a la nit, et faré un petó quan arribi si ja estàs adormit.”
I va sortir corrents cap a la parada. Per sort, aquest dia el bus va arribar puntual i no va tenir problemes per anar a la feina, fins i tot va arribar-hi amb una mica d’antelació i va fer temps prenent un cafè abans d’obrir; mai no tenia temps d’esmorzar a casa seva.
Obri la botiga a les 10 i tancava a les 8 del vespre, però la Soledat no sortia fins a les 9, ja que havia de fer caixa i deixar-ho tot recollit per a l’endemà. A més, justament aquesta setmana tocava fer l’inventari i estava sola a la botiga.
Eren les 12, quan va rebre una trucada de l’escola: el Pau s’havia posat malalt i l’havia d’anar a recollir. Sembla que s’havia fet mal al turmell i havia de portar-lo al metge. La Soledat va anar a parlar amb el seu cap per veure si podia sortir una estona, però el senyor Josep no va posar gaire bona cara. “Que no tens ningú que hi pugui anar, a recollir al nen?” –li va preguntar.
La Soledat no tenia la seva mare, ni família o amigues properes que li poguessin donar un cop de mà. Va pensar en el seu marit, en Marc treballava en una fàbrica a prop del poble i amb el cotxe en un moment es plantaria a l’escola, però… no, no era bona idea. Al seu marit li havien promès un ascens important per al proper any i el seu cap no veuria amb bons ulls que marxés de la feina per anar a recollir el nen a l’escola…

I tú què faries?

OPCIÓ A:

de totes maneres, la Soledat va pensar: “Què carai! és el seu pare…, perquè no?” i va trucar a en Marc: “Sento trucar-te a la feina, tinc un problema, s’ha d’anar a buscar el nen a l’escola perquè s’ha fet mal al turmell.Pots anar-hi tu, a buscar-lo i portar-lo al metge?

OPCIÓ B:

la Soledat no sabia què fer. Segur que el seu marit tenia reunions importants i no hi podia faltar, això posaria en perill el seu ascens i la seva carrera professional. “Serà millor parlar amb el senyor Josep i explicar-li la situació.”– va pensar. Sempre es podrien buscar solucions alternatives per recuperar les hores.

OPCIÓ C:

“Segur que el seu cap ho entendria i, si més no, l’inventari es podia fer un altre dia.” Es va dir convençuda la Soledat. Així que va marxar corrents cap al bus, sentint que havia fallat una altra vegada al seu cap, però que el seu fill era el més important i una bona mare havia de sacrificar- ho tot per als fills.

fitxa tècnica

(Vist en : Departament de Benestar Social i Família (Gencat))


Anuncis
3 comentaris leave one →
  1. ana permalink
    gener 25, 2011 9:40

    Interessant material per a treballar a casa i a l’escola (de pares)

    • mariadt permalink*
      gener 25, 2011 10:09

      Això és el mateix que vaig pensar jo quan vaig llegir els contes i vaig veure com estaven plantejats i incloïen fitxa tècnica.
      Em van semblar molt interessants per a llegir-los en família i que cadascun donés la seva opinió, creant debat.

      Per a l’escola de mares i pares, no sabria molt bé com plantejar-lo.
      Algun psicòleg/a per aquí?

      Salut Ana

      • ana permalink
        gener 25, 2011 16:27

        Potser no tingam le coses tan clares com pensem… O si?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: