Skip to content

Cal convertir la nostra preocupació en la seguretat del nostres fills i filles

Novembre 16, 2010

Internet és un mitjà amb infinites possibilitats per a trobar informació, aprendre, expressar opinions, comunicar-se, conviure amb altres internautes i, per descomptat, passar una bona estona d’oci.

Internet, igual que la resta de vivències del ser humà, també pot ser un lloc on existisquen certs riscos i perills, que s’accentuen més per als menors al ser molt més vulnerables que els adults. És, per tant, un deure social protegir als menors d’aqueixes possibles amenaces i perills i en el qual tots hem de participar.

Educar als menors en l’ús d’Internet tal vegada siga el millor remei, sobretot a llarg termini, per a protegir als fills dels possibles perills que es poden trobar en Internet.

L’educació dels fills cap a la xarxa ha de discórrer per camins semblats als dels seus moviments pel carrer: vigilància no opressiva i de la dosi de confiança que el xiquet/xiqueta siga capaç de merèixer i d’assumir.

Que riscos es poden enfrontar els menors?
Fonamentalment se centren en tres tipus:
– Continguts inadequats.
Al navegar per internet poden trobar-se amb continguts no adequats per a l’edat del menor, com per exemple pàgines pornogràfices o amb continguts violents, llenguatges inadequats, etc..
– Privadesa.
Un risc, que ja és de vegades dífícil d’entendre per als adults, es veu incrementat en el cas dels menors davant la seua major ingenuïtat al facilitar dades personals, tant seus, familiars, com de companys, que els puguen posar en risc.
– Abusos i assetjaments.
Sobretot a través de programes de mensajeria, xats, fòrums, etc.

Algunes pràctiques per a educar poden ser
– Compartir l’experiència.
Sempre que siga possible naveguem per internet amb els nostres fills
– Dialogar amb els fills.
Parlem amb sinceritat i naturalitat sobre els continguts inadequats que es poden trobar.
– Fer partícips als fills.Intentem aconseguir que confien en nosaltres. quan troben un contingut inadequat o que ens informen quan en una conversa o fòrum es puguen sentir atemorits. Ens ho hem de prendre molt de debò quan això ocórrega
– Explicar sense por les nostres preocupacions quan fan ús d’Internet.
– Inculcar el respecte a la privadesa de les persones.
Ensenya’ls a no donar dades personals ni seus, ni de la família, ni d’un tercer.
– Donar-los la dosi de confiança que meresquen

Supervisió
El control o la supervisió absoluta del que fan o els continguts que veuen en Internet els nostres fills és materialment impossible i probablement no és el més recomanable. No cal obsessionar-se amb el control i, com en tantes altres coses, cal obrir amb els fills vies de diàleg que duguen amb sensatesa a la prudència. La sobreprotecció dels fills pot allunyar-nos d’ells

Els pares hem de conèixer la tecnologia que manegen els nostres fills. No hi ha inhibició possible, ni rebuig cap a les màquines admissible en aqueix àmbit. Sense uns mínims coneixements és impossible un mínim control però, el que és pitjor, una mínima complicitat o un mínim diàleg sobre bases clares. La nostra experiència en una “vida sense Internet” és un avantatge que permet una visió més objectiva de la seua necessitat/utilitat. Pot no ser dolenta idea demanar als fills que siguen els nostres mestres.

Algunes pràctiques per a la supervisió
-Donar regles concretes sobre la forma d’ús d’internet per a la seua seguretat
– Establir límits de temps tant en l’ús de l’ordinador com en l’ús d’Internet.
– Pot ser aconsellable, almenys inicialment, situar l’ordinador en una sala comuna de la casa, no en les seues habitacions privades.
– Coneixer quals són els seus hàbits. Qui són els seus contactes, com els ha conegut, que relaciones tenen amb ells…

(Vist en : http://www.seguridadenlared.org/menores)
Anuncis
One Comment leave one →
  1. Novembre 17, 2010 8:44

    Interessant aquesta informació. També potser molt suggeridora la informació que arreplega http://www.pantallasamigas.net/ i especialment apartats com ara http://www.pantallasamigas.net/ayuda-para-madres-y-padres.shtm
    Cal tindre cura però tampoc alarmar als nostres fills i nosaltres mateixos. Creec que cal ensenyar autonomia, per anar per la vida, sense atemoritzar però sí oferint formació per a la prevenció. Difícil equilibri però en això consisteix l’educació. O no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: