Skip to content

“Changing paradigms” per Ken Robinson

Octubre 18, 2010

Senzillament fantàstic

Anuncis
3 comentaris leave one →
  1. Marathon Man permalink
    Octubre 27, 2010 19:05

    Quina claredat expositiva, encara que el que més m´impressiona són els dibuixos. No estic molt d´acord amb el sermó que els acompanya. El text a soles no deixa de semblar una sopa demagógica de jocs de paraules i estadístiques, amb el fácil edulcorant de la crítica al “industrialisme” i altres “ismes” que hui en dia són argument comú arreu del món per caure bé a qualsevol. M´ha recordat… ¡l´escola!
    Veig molt encertats alguns plantejaments crítics amb els sistemes actuals, peró el relativisme rampant que inclou aquest discurs al respecte dels continguts, i el posarlos com a adversaris dels métodes (parella antagónica de moda hui en dia), dels processos (per no dir dels santos processos) em dona por. Será per el gran desenvolupament de disciplines dinámiques i práctiques com la psicopedagogia, a la vegada que retrocedeix el, per dir-ho un poc amb el llenguatge del video, “purisme teóric”? No es possible un equilibri? Sense la grandilocuéncia estática del discurs del segle pasat, peró també sense eixa suposada facilitat/felicitat lleu que ha de omplir conciéncies per a carregar el pes d´un planeta comú i un poc a la deriva, en el futur?

  2. andres permalink
    Octubre 18, 2010 18:52

    Es para verlo varias veces
    desglosarlo
    y despues quedar para devatirlo
    Carmen tu no tienes el problema en casa
    el problema esta en esta ciudad provinciana endogamica y meritocratica
    sospecho que a nuestros hijos solo les queda o irse o tumbar el actual sistema

  3. Carme permalink*
    Octubre 18, 2010 15:51

    Quin xute d’anglés m’acabe d’engolir. Ès fantàstic, Maria, és més que aixó és un xute d’energia per anar contracorrent, per animar a la revelió. Tindré un problema en casa però és de veres tinc als nanos en una probeta i fustrats perquè volen eixir i no els deixe.
    Ara la meua preocupació són ells, jo sóc d’eixos pre-parats que aterritzen en un món que s’està contruint i que m’he quedat fora d’allò acadèmic i ara sóc 20 anys vella. I és són en un món que els reclama aprendre a aprendre, d’una altra manera que jo vaig aprendre i ells saben més que jo i no els deixe expresar-se.

    Necessite idees perquè estan en 6é ja i l’any ja és Secundària.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: