Skip to content

Són els adolescents actius en la xarxa, també en la vida real?

Juny 11, 2010
by

Un recent estudi sobre els hàbits dels adolescents portat a terme en els Estats Units conclou que els mitjans clàssics unidireccionals, tals com la televisió, han mort.

El mitjà que durant molts anys es va considerar un bastió de la cultura nord-americana, el qual encara congrega audiències multimillonarias entorn d’esdeveniments com la final de la Superbowl, s’està veient completament abandonat pels joves. El temps invertit davant de la televisió s’ha escurçat dràsticament, i aquells que encara veuen continguts televisius, ho fan en una pantalla diferent: la de l’ordinador.

Tot això ha estat provocat per les xarxes socials. Un ús de xarxa social que confirma que els temors d’alguns adults sobre l’aïllament dels joves davant de la pantalla (ja no baixen al carrer, estan pàl•lids perquè ja no els toca el sol i només reben la radiació de la pantalla etc.) no eren més que contes: els joves que són més actius en la xarxa, són també més actius fora d’ella… tenen més amics, ixen més i van a més festes.

La pràctica totalitat dels adolescents (97%):

  • passa més de dues hores al dia en la seua xarxa social
  • actualitza el seu estat en la mateixa almenys una vegada al dia
  • envia més de tres mil missatges de text cada mes (als Estats Units, la majoria dels contractes de telefonia inclouen automàticament un nombre molt elevat de missatges de text).
  • són rabiosamente multitarea: si es posen davant de la televisió, ho fan amb el portàtil en els genolls o amb el mòbil en la mà.

Què ens diuen aquest tipus d’evidències sobre futur immediat de la nostra societat?, que els joves s’allunyin dels mitjans unidireccionals i opten per una comunicació pràcticament líquida i constant i tot això ens aboca a un model social completament diferent.

Durant l’última gran part de la història de la humanitat la informació s’ha rebut a través de mitjans unidireccionals, que no admetien tècnicament un canal de tornada. Aquesta limitació va condicionar moltíssimes de les coses que coneixem: les empreses ens bombardejaven amb anuncis que no esperaven més resposta que una variable binària: un o zero, compren el meu producte o no ho fan. Els polítics ens sotmetien a missatges pesats o ens plantejaven mítings amb discursos que sistemàticament anaven en un sol sentit, sense preguntes ni participació, i que acabaven condicionant unes estructures basades en el mateix, en la unidireccionalidad i en la no participació.

(Vist en: http://www.enriquedans.com/2010/06/)

Fotografia educativa 2009: més que bretxa digital

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: