Skip to content

Escoles (segle) 20 i alumnes 2(punt)0

Desembre 23, 2009

Sóc María, mare de l’escola i immigrant digital.
Els meus fills Pau i Joan són nadius digitals, i entre nosaltres a part de la diferència generacional existeix una bretxa digital de la qual sóc tan conscient com esforços faig per a reduir-la. És com aprendre una segona llengua, on pots arribar a diferents nivells, depenent dels interessos personals o professionals que tingues per a parlar-la. En el meu cas, conflueixen els dos: el personal familiar junt el laboral.

A poc a poc he anat impregnant-me del digital: a casa amb el nou tipus d’oci dels meus fills, en la universitat amb l’aula digital, en el meu lloc de treball amb les xarxes socials i en el carrer, on tot està ple de tecnologia, d’aparells, que fan i desfan, que et troben i en ocasions et confonen.

Els estudiants d’avui han canviat molt, i per descomptat no són els subjectes per als quals el sistema educatiu va ser dissenyat durant segles
Si reduïm el canvi generacional i cultural als adorns (llenguatge i moda en general) no podrem comprovar la discontinuitat que hi ha entre els nostres fills i nosaltres, que no és ni incremental, ni accessòria ni tan sol històrica i tendencial. Es tracta, en l’argot astronòmic, d’una singularitat, una comporta evolutiva, un abans i després tan radical que és difícil conceptualitzar-lo i molt menys generar els instruments educatius capaços de fer-lo operatiu.
En aquest cas, la singularitat és precisament la digitalització de la cultura (especialment juvenil) ,en les dues últimes dècades i més particularment en els últims 5 anys en països com Espanya.
Els xics i xiques que avui tenen entre 5 i 15 anys són la primera generació mundial que ha crescut immersa en aquestes noves tecnologies: han passat tota la seua vida envoltats d’ordinadors, videojocs i la resta dels gadgets digitals.

Estem vivint un moment molt signifiactiu en el desenvolupament de la nostra història, i és important que siguem conscients del que tenim i del que els nostres fills, els nadius digitals necessiten.
D’altra banda i encara que com immigrants hem de adaptar-nos a la nova cultura, no cal oblidar que està en les nostres mans l’enriquir el nou context que ens alberga amb els nostres trets culturals d’origen, modificant i millorant així, tot aquest nou món digital.

Encara han de passar almenys dues generacions perquè siguen els propis nadius els encarregats i responsables de l’educació i de l’ensenyament dels xiquets i xiquetes, mentrestant comencem ja nosaltres el treball, donem suport als docents en la mesura de les nostres possibilitats perquè s’ensenyen i ensenyen diferent, sinó volem que els nadius digitals hàgen de retrotraure les seues capacitats cognitives, exigim al nostre polítics noves estratègies en l’educació, i bones infraestructures.
Qüestió de miopía o de diners?
Nosaltres, els pares, els mestres no som curts d’abast ni de mires, encara que alguns polítics vulguen fer-nos.
I per a acabar, us convide a veure aquesta  senzilla  presentació sobre les tics.

Salut i bon any
M.
Aleshores: Ho fem?

Anuncis
One Comment leave one →
  1. Desembre 23, 2009 14:31

    Estem en la mateixa onda, Maria. M’encanta com l’has anaitzat, l’has clavat. I a més a més la presentació és estupenda i en català güai. Aprofundirem en els temes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: